banner02.jpg

SERVICIS
Traumatismes toràcics  >

TRAUMATISMES TORÀCICS.

 

Importància.

 

Són greus i freqüents: accidents de tràfic, caigudes d`altura, colps directes, ferides per arma blanca o de foc, asta de bou, etc.…

Suposen la primera causa de mort en menors de 40 anys. El 25% de les defuncions en les primeres hores després del traumatisme es deuen en realitat a lesions toràciques, intervenint estes en la mitat de les defuncions. A més, en els traumatismes d`alta energia, ben sovint s`associen a lesions greus crani encefàliques o abdominals. Quasi totes les lesions que concorren en un traumatisme toràcic poden produir insuficiència respiratòria greu.

 

Classificació.

 

1.-Lesions parietals.

 

A.- Traumatismes toràcics tancats.

 

*Fractures costals: és la lesió més freqüent en els traumatismes toràcics. Són rares en xiquets perquè són més elàstics. Produïxen dolor intens que augmenta amb la palpació i els moviments respiratoris. En principi es valoren correctament amb radiografies simples de tòrax. L`analgèsia és molt important per a poder respirar sense dificultat i no retindre secrecions que es poden infectar. Cal tindre precaució especial amb les fractures de les costelles superiors, ja que indiquen un traumatisme molt intens, i també amb les de les inferiors, ja que protegixen òrgans abdominals com el fetge, la melsa o els renyons. A vegades es produïxen múltiples fractures amb diversos focus en cada costella, la qual cosa conduïx a inestabilitat de la paret toràcica; és el que es denomina volet costal. Si no s`estabilitza per si mateix o inclús amb ventilació mecànica pot ser necessària una intervenció quirúrgica i realitzar ostesíntesi costal amb plaques o agulles metàl·liques.

 

*Fractures d`estèrnum: s`observen en la radiologia lateral del tòrax. Ha de valorar-se l`existència de contusió miocárdica (amb analítica i electrocardiograma) o de lesions en les vèrtebres dorsals.

 

B.- Traumatismes toràcics oberts.

 

Poden ser perforants (amb orifici d`entrada i eixida) o penetrants (només amb orifici d`entrada). Si la lesió en la paret toràcica és prou gran, es comunica la cavitat pleural amb l`atmosfera, entrant i eixint aire a través de la ferida (traumatopnea), la qual cosa ocasiona una greu alteració respiratòria i hemodinàmica.

 

2.-Lesions pleuropulmonars.

 

A.-Pneumotòrax.

És un acumule d`aire en la cavitat pleural, dificultant la ventilació pulmonar i a vegades, quan és molt gran o a tensió, inclús el retorn venós al cor. Pot produir-se per lesió en el pulmó o en la via aèria major com la tràquea i els bronquis o inclús per perforació de l`esòfag. El diagnòstic és senzill amb radiologia simple de tòrax i el seu tractament inicial és la col·locació d`un drenatge toràcic baix anestèsia local.

 

B.- Hemotórax.

 

És una col·lecció de sang en la cavitat pleural per hemorràgia des de gots de la paret toràcica, el mediastí o el pulmó. Inicialment ha de drenar-se amb un tub de tòrax i en funció de la quantitat de sang drenada i del seu ritme d`eixida pot estar indicada la revisió quirúrgica.

 

C.-Lesions pulmonars.

 

Es poden produir per ruptura, laceració o contusió (més sovint). La majoria curen amb tractament conservador antiinflamatori i antibiòtic.

 

3.-Lesions mediastíniques.

 

A.-Lesions de tràquea i bronquis.

 

El 80% es localitzen en la proximitat de la bifurcació dels dos bronquis principals (carina traqueal). Poden associar-se a altres lesions com a pneumotòrax o hemotórax, ja que es produïxen en traumatismes molt violents. El diagnòstic es fa amb broncoscòpia i TAC, i el tractament és la reparació quirúrgica.

 

B.-Lesions cardíaques.

 

La contusió miocárdica pot manifestar-se clínica i electrocardiogràficament com a isquèmia (falta de reg) cardíaca o arrítmies. S`observa en  traumatismes greus. Poden associar-se també ruptures de vàlvules cardíaques o del pericardi.

Les ferides en el cor sovint són fatals perquè provoquen hemopericardio (acumulació de sang en el sac pericardic que embolica l`òrgan) i tapament cardíac.

 

C.-Lesions de l`aorta.

 

S`observen en traumatismes d`alta energia, com a caigudes d`altura o accidents de tràfic. Es produïxen amb major freqüència en l`eixida de l`artèria subclàvia esquerra, i en segon lloc on s`unixen l`aorta i el cor.

 

Bibliografia.

 

Normativa sobre diagnóstico y tratamiento de los traumatismos torácicos. Jorge Freixinet Gilart.  Helena Hernández Rodríguez.  Primitivo Martínez Vallina.  Ramón Moreno Balsalobre.  Pedro Rodríguez Suárez. Arch Bronconeumol 2011;47:41-9.

 

Current use of CT in the evaluation and management of injured patients. Milia DJ, Brasel K. Surg Clin North Am 2011;91(1):233-48.

 

Surgical management of chest wall trauma. Molnar TF. Thorac Surg Clin 2010;20(4):475-85.

 

Cardiac and pulmonary injury. Velamos G, Butt M. Eur J Trauma Emerg Surg 2008:4:327-37.

 

Traumatismos Torácicos. Duque Jl, Castanedo M, Diez A. PAR 1994; 132:11-30.